29 museus i espais patrimonials per descobrir la industrialització a Catalunya

L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU) ocupa tota la planta baixa d’un edifici emblemàtic de Mollerussa, la Casa Canal. L’edifici va ser construït entre 1867 i 1876 per Domingo Cardenal Gandasegui, enginyer constructor dels Canals d’Urgell, per gestionar i distribuir l’aigua dels canals. La visita a l’ECCU permet fer un viatge en el temps per descobrir, de forma amena, com la construcció de la principal infraestructura hidràulica del segle xix a Catalunya va permetre l’arribada de l’aigua del riu Segre a l’antic Clot del Dimoni gràcies a l’esforç dels seus habitants. A més d’aquest recorregut històric, paisatgístic i humà pels segles XIX I XX, l’Espai presenta la proposta de futur dels Canals d’Urgell en un context de canvi climàtic que repercutirà en la població i l’economia del territori regat per aquesta infraestructura.">

Ubicat en un antic magatzem de mercaderies del Moll de Costa, el Museu del Port de Tarragona és un espai cultural i de lleure que mostra l’activitat comercial, pesquera i esportiva del Port de Tarragona. El Museu proposa una visita interactiva i immersiva a través d’experiències diverses: descobrir un motor de vaixell, governar un veler enmig de la Mediterrània, viure una jornada de pesca des de la mateixa embarcació o conèixer el funcionament del port químic. El Museu inclou també l’arqueologia, amb l’exposició de derelictes d’embarcacions portuàries del segle XVIII trobades al Port de Tarragona l’any 2012. La proposta educativa i de lleure familiar incorpora l’activitat multisensorial «Observatori Blau, el món pesquer del Serrallo», en què es pot gaudir de la subhasta a la mateixa Llotja del Peix. A l’exterior, la Ruta Patrimonial del Port de Tarragona descobreix diversos elements portuaris, en un recorregut sostenible de quatre quilòmetres des del Museu fins al far de la Banya.">

Situat a l’antic Parc de Bombers del Poble-sec, l’Espai Bombers de Barcelona és un equipament museístic que narra la història de més de 190 anys del Cos de Bombers de Barcelona a través d’objectes patrimonials, i la seva vinculació amb la ciutat. L’Espai integra també un centre formatiu i divulgatiu dedicat a la prevenció i l’autoprotecció del risc. Els objectes exposats provenen de les col·leccions del cos de Bombers de Barcelona i inclouen peces de tota mena. En destaca la bomba Delahaye, més coneguda com a «Genoveva», un dels vehicles històrics emblemàtics del Cos. A més de l’exposició d’estris, l’Espai compta amb diferents mòduls amb contingut audiovisual que permeten la interacció dels visitants. Una de les propostes ofereix la possibilitat d’experimentar les sensacions que es poden tenir durant un incendi, a través d’un element audiovisual que reprodueix totes les etapes d’una intervenció real, des de la trucada del ciutadà fins a la resolució final de la incidència.">

El Terracotta Museu descobreix la història i el procés de fabricació de la ceràmica de la Bisbal d’Empordà. Així mateix, el Museu és un agent promotor d’aquesta activitat industrial, encara ben viva a la ciutat. El fet que el Museu estigui ubicat en un edifici industrial permet integrar en el discurs tot un seguit d’elements arquitectònics característics de la producció ceràmica, com les basses de colar, les xemeneies, els dipòsits d’argila o els forns. La conservació i la posada en valor d’aquests elements és un dels atractius més destacats del Museu. L’exposició permanent mostra la importància d’aquest sector en el passat i el present de la Bisbal, la gran varietat de peces que s’hi han produït i la qualitat dels mestres ceramistes de la ciutat. El Museu també programa una àmplia oferta d’exposicions temporals i activitats entorn del món ceràmic.">

Can Marfà, el magnífic edifici industrial de finals del segle XIX que havia estat la fàbrica de gènere de punt més important de Mataró, conserva avui la memòria d’una part fonamental de la història tèxtil de Catalunya. El Museu proposa un itinerari a través de col·leccions úniques que evoquen històries, personatges, tècniques i processos industrials: des de la filatura a la fabricació del teixit, des del disseny a la confecció i des dels acabats a la comercialització dels productes. Un relat que permet conèixer la història de la indústria del punt a Mataró des dels seus inicis, amb la introducció dels primers telers manuals en petits obradors familiars, passant per la implantació dels vapors i el treball a les fàbriques, fins a l’època més contemporània, marcada per la moda i les successives crisis del sector, amb la inversió constant en innovació tecnològica, que consolidà la ciutat com a capital del districte especialitzat en la fabricació del punt a Catalunya.">

El Museu de la Torneria de Torelló ens descobreix el món del torn i del torner, una activitat amb segles d’història que ha perdurat fins a l’actualitat i que ens acompanya en el nostre dia a dia. La visita mostra el procés d’industrialització de Catalunya a partir d’un ofici artesà, el torner de fusta i banya, que es convertí en un sector industrial complementari molt destacat del sector tèxtil. S’hi exposen objectes tornejats en fusta, banya i galalita, així com les eines del torner i les màquines de torneria. El Museu també presenta fotos i documents històrics de la indústria de la torneria i un audiovisual sobre boscos, torneries i torners.">

Situat a la ciutat de Manresa i dins uns grans dipòsits d’aigua del segle XIX, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil presenta dues de les col·leccions monogràfiques més importants del territori: la primera, relacionada amb el canal medieval de la Séquia de Manresa, i la segona, sobre l’evolució de la indústria cintaire, el teixit estret que va revolucionar l’economia de Manresa i la Catalunya Central en època de la industrialització. Més enllà del Museu, el Centre de l’Aigua de Can Font, l’Infoséquia, la Casa de la Culla i el mateix canal de la Séquia són espais i equipaments culturals que permeten copsar la importància de l’aigua per al desenvolupament humà de les societats passades, presents i futures a través dels seus usos: el domèstic, l’industrial i el regadiu. Consulteu totes les activitats al web.">

El Museu de Gerri de la Sal està situat a l’antic magatzem de la sal o Reial Alfolí, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1995 i que data del segle XVIII. L’espai mostra el procés d’elaboració, manipulació i comercialització de la sal de muntanya entre els segles XVIII i XX. La visita al Museu permet descobrir com es produeix la sal en un dels pocs salins d’interior de Catalunya. El recorregut consta de tres parts. A la primera, s’explica la tasca que es feia al magatzem: el tiratge, el pesatge, els tipus de sal i com es distribuïa. A la segona, el visitant pot conèixer la feina que es feia al salí: des que l’aigua surt del brollador, la transformació de l’aigua en sal i l’emmagatzematge de la sal en l’època de producció. Finalment, a l’última part de la visita s’explica la història i la importància d’aquest producte per al poble i la comarca, i es presenten els testimonis dels antics propietaris dels salins narrats en primera persona.">

La Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí és una antiga fàbrica d’aiguardent de 1830, restaurada i condicionada perquè el visitant pugui conèixer el procés industrial que seguia la brisa del raïm (pell, rapa i pinyol) per obtenir aiguardent i altres derivats. L’abandonament de l’edifici sense ús alternatiu va permetre que es mantingués pràcticament igual com l’havien deixat. La Fassina Balanyà és l’única destil·leria conservada i restaurada de Catalunya. Hi veureu la maquinària i la societat que la feia funcionar, i descobrireu com la reutilització i el reciclatge no és cap innovació actual. En l’àmbit de Catalunya, entendreu la importància de les fassines en el naixement i el desenvolupament de la revolució industrial, i la rellevància de la producció i el comerç de l’aiguardent al nostre país. Visita semiguiada per la fàbrica, demostració d’una destil·lació en directe a petita escala i degustació d’aiguardent i licors casolans.">

El Museu està ubicat al recinte de l’antiga fàbrica Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica i referent durant el Modernisme català. S’hi van produir les rajoles i altres peces que decoren edificis i espais declarats Patrimoni de la Humanitat com l’Hospital de Sant Pau o el Park Güell, entre d’altres. En la visita al Museu, únicament en format guiat, s’explica la història de la fàbrica, la seva evolució tecnològica i la importància artística de la seva producció. Es tracta d’un recinte excepcional per la seva riquesa patrimonial, ja que s’hi conserven cinc tipus de forns de ceràmica. En destaquen els impressionants forns d’ampolla, únics a Espanya i dels pocs exemplars conservats a Europa. També hi trobarem un forn descobert, un forn de reflex metàl·lic i sis forns de tipus àrab, dos dels quals, espectaculars i únics, soterrats a 9 metres de profunditat. A 200 metres del Museu de Ceràmica «La Rajoleta» hi ha el Museu Can Tinturé, l’únic museu monogràfic dedicat a la rajola de mostra. Conjuntament, els dos museus recuperen la tradició ceramista d’Esplugues de Llobregat.">

El Museu del Ferrocarril de Catalunya està ubicat a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú, al costat de l’estació. L’equipament va néixer com a espai industrial ferroviari i ha esdevingut un museu del segle XXI que proposa un viatge en el tren del temps a través de formats innovadors. El Museu integra elements mobles, immobles, documentals i de memòria intangible que presenten l’acció continuada d’homes i dones en la innovació del transport ferroviari, així com els seus efectes transformadors en molts àmbits al llarg de la història. Els edificis que conformen el Museu són de diferents èpoques, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. En destaca l’edifici semicircular, conegut com la Rotonda, on es conserven els trens més valuosos. La col·lecció està formada per vehicles de diferents tipologies i èpoques, a més d’altres objectes ferroviaris i un arxiu històric documental i fotogràfic de primer ordre.">

Fundada per Salvador Claret i Naspleda (1909-1984), la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret està integrada per més de 200 automòbils nacionals i estrangers, motocicletes, velocípedes, motors estacionaris i material d’aviació. La Col·lecció prioritza la preservació de les marques espanyoles, tant d’automòbils i motocicletes com de motors i bicicletes. S’hi conserven i exposen vehicles de bona part de les marques històriques de fabricants de vehicles a Espanya, com Hispano-Suiza, Pegaso, Orix, Ricart, David, Bultaco, Montesa, Fusté, Gobern o J&J. Les tasques de recuperació i de recerca de material d’automoció dutes a terme per la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret són el treball més important en aquest àmbit fet a Catalunya.">

El Museu Trepat de Tàrrega es troba a les instal·lacions de l’antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat. S’hi fabricaven i comercialitzaven màquines agrícoles emblemàtiques com garbelladores, dalladores, lligadores i d’altres que van transformar la vida i la feina al camp. Cal Trepat és un equipament únic i singular, tant a nivell català i espanyol com europeu, gràcies a la preservació de tot el conjunt patrimonial: conserva l’estructura arquitectònica, tota la maquinària del procés de producció, les eines dels treballadors i gairebé tot l’arxiu administratiu. El Museu Trepat ofereix la possibilitat de fer un «viatge pel túnel del temps» gràcies a un recorregut per les cinc primeres naus de la fàbrica Trepat i part del departament comercial i administratiu de l’empresa, on una sèrie de recursos audiovisuals, sonors i lumínics traslladen els visitants a una realitat industrial de mitjans del segle passat i permeten interpretar i contextualitzar els diferents ambients i objectes d’aquest important conjunt patrimonial.">

El Museu Hidroelèctric de Capdella explica l’origen i l’evolució de la central de Capdella, la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya, que es va posar en funcionament l’any 1914, així com l’impacte social que va tenir l’electrificació del país. El complex hidroelèctric va subministrar energia a la conurbació de Barcelona per abastir la indústria catalana, mentre que la Vall Fosca continuava sense electrificar. El recorregut del Museu mostra com l’arribada de la indústria hidroelèctrica a la Vall Fosca va canviar el paisatge i la vida de les persones que hi vivien, però sobretot la contribució de l’electrificació al desenvolupament industrial del país, així com la revolució que va comportar en camps com la medicina, l’oci, el transport públic i la vida domèstica. La visita guiada al Museu permet descobrir els espais i la maquinària de la central hidroelèctrica. Així mateix, es pot visitar el recinte exterior, l’espai del transport, l’estació transformadora i la forja.">

El Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat al cor de la seu de la Cooperativa de la Granadella, conté les instal·lacions i la maquinària originals del molí fundat el 1920, que va quedar en desús des de la dècada dels 80 del segle passat. L’equipament neix dels orígens agrícoles de la comarca i de la voluntat de recuperar l’edifici del molí per explicar l’epicentre de l’activitat de les Garrigues: el procés d’elaboració de l’oli d’oliva verge extra. La visita al Museu permet recórrer els diferents espais de l’antic molí i conèixer com es duia a terme tot el procés d’elaboració de l’oli abans de la modernització.">

Descobreix la fascinant història de la producció d’energia a través de la visita a la fàbrica de Roca Umbert, un centre d’interpretació de l’energia a través del patrimoni industrial de Granollers. Aquesta antiga fàbrica tèxtil va tenir la seva pròpia producció energètica en funcionament durant més de quaranta anys. Aquí podràs veure els motors, les calderes i més maquinària. La Tèrmica no només ens parla del passat, sinó que també és un lloc per reflexionar sobre els reptes energètics del futur. A través de les visites, rutes i activitats, aprendràs sobre les dificultats que van haver de superar en aquella època per produir energia i com això afectava la vida de la gent. Avui afrontem reptes energètics similars i és important que tots ens fem conscients de la necessitat d’un consum responsable d’energia. La fàbrica de Roca Umbert ens recorda que tots juguem un paper en la creació d’un futur sostenible per a les pròximes generacions.">

Al poble pirinenc d’Àreu (Alins), s’han conservat una serradora i un molí fariner que funcionaven gràcies a la força de l’aigua del riu. Una roda de pales vertical fa funcionar la serradora, i una d’horitzontal el molí fariner. La serradora va ser construïda al segle XIX, però fou malmesa per una riuada. L’actual serradora va ser modernitzada després de la Guerra Civil. Les serradores són màquines que, mogudes per la força de l’aigua, serren troncs per transformar-los en taules, bigues i taulons. El molí fariner es mou per mitjà d’una roda horitzontal i va proveir de farina els veïns fins a la dècada de 1960. Cap al 1920, en aquest edifici es va instal·lar una central elèctrica. El conjunt permet observar com s’aprofitava l’energia hidràulica per a dues funcions diferents: moldre el blat i serrar la fusta. Posteriorment s’hi va sumar la generació d’electricitat">

El Priorat és i ha estat sempre un territori principalment agrícola, però la mineria també hi ha tingut un paper important al llarg de la història, amb períodes d’activitat més o menys intensa. Durant el segle XX, la conca minera del Priorat va ser el centre d’extracció de plom més important de Catalunya, i la mina Eugènia la més important d’aquesta conca minera. Avui podem visitar part de les instal·lacions de superfície de la mina Eugènia, on es troba el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, i també endinsar-nos fins a 40 metres sota terra per les antigues galeries, mitjançant una visita guiada.">

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova està situat al complex ferroviari d’aquesta població. La visita al Museu ens permet descobrir unes instal·lacions ferroviàries històriques, la Línia dels Directes que uneix encara avui Barcelona i Madrid, així com la cultura del tren en un sentit ampli. Un dels atractius més destacats del Museu és la seva col·lecció de material mòbil ferroviari, que inclou des d’una locomotora de vapor del segle XIX fins a peces més actuals. La majoria d’aquests trens es troben en estat operatiu i es posen en funcionament en dates concretes en el circuit intern de 2 km de longitud que hi ha al Museu. L’equipament, a més, conserva el que va ser un dels primers sistemes de control de circulació de tipus electromecànic i un pont giratori de 23 metres a través del qual les màquines canviaven de sentit. El Museu és gestionat per la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, i és un referent internacional per la seva tasca de restauració de trens i per l’oferta de recorreguts en el circuit intern.">

Som a Manlleu, en un entorn fluvial privilegiat, on podreu conèixer el singular procés d’industrialització de la Catalunya interior gràcies a la força de l’aigua del Ter i els valors naturals del riu. El Museu del Ter ocupa l’antiga filatura de cotó de Can Sanglas, de l’any 1841. Amb les seves dues turbines hidràuliques encara en funcionament, és una mostra imponent del patrimoni de la primera industrialització, que va transformar el nostre territori.">

El Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó, és un museu de tècnica i d’història i, al mateix temps, vol ser un centre d’interpretació per explicar les relacions entre aquest combustible fòssil i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà. Situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar-hi la població que treballava a les mines, constitueix un dels nuclis miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat. Un tren miner introdueix els visitants a l’interior de la mina Sant Romà. El recorregut, que consta de 450 metres dins la galeria, ens fa reviure al lloc original com era el treball dins la mina. Durant el trajecte de sortida, que es fa a peu i acompanyats per un guia, descobrirem el procés d’extracció del carbó durant els 150 anys d’activitat de la mina. L’exposició permanent del Museu està dividida en dos espais: el del carbó i el de la vida quotidiana. L’itinerari es complementa amb la visita a l’espai expositiu «Llums de mina», la projecció d’un audiovisual i la descoberta d’un habitatge miner tal com era als anys 40 del segle passat.">

D’una forma atractiva, interactiva i apta per a tots els públics, al Museu del Suro de Catalunya us proposem un viatge pel món del suro: des de les suredes a les fàbriques i des d’aquestes a mercats d’arreu del món, i des del segle XVIII fins als nostres dies, sense oblidar els objectes de l’antiguitat clàssica o les creacions contemporànies. Us oferim la possibilitat de descobrir un món sorprenent, diferenciat d’altres sectors industrials, que encara és molt actiu i que ha condicionat el paisatge i les formes de vida a moltes viles del nord-est de Catalunya. Us apropareu a una matèria natural i sostenible que al llarg de la història ha servit per fer tota mena de taps, però que també s’ha usat per a la majoria de les funcions que en el món contemporani fan els plàstics i els aïllants artificials. El Museu s’ubica en una fàbrica monumental, amb una decoració modernista obra de General Guitart, i gestiona també la visita al Dipòsit Modernista de Can Mario, una torrassa metàl·lica de 1905, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), des de la qual, en dies clars, es pot veure fins i tot el Coll del Pertús.">

Han passat més de cent anys des que a Castelló d’Empúries l’antic molí del Mig es va convertir en una moderna fàbrica de farina que funcionava amb la innovació tecnològica arribada d’Europa. En l’actualitat, la Farinera s’ha convertit en un museu que conserva in situ tota la maquinària pròpia del procés industrial de transformació del blat en farina. La visita al Museu permet descobrir el sistema de producció de la farina i conèixer com la humanitat ha transformat el blat al llarg de la història, la importància del pa en la nostra dieta i el paper de l’aigua per a l’obtenció d’energia. La Farinera constitueix un centre emblemàtic del patrimoni industrial de l’Empordà, un vestigi d’una manera de produir a cavall entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, representatiu de la tecnologia, l’economia i la societat d’aquell període de la història del nostre país.">

El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i l’antiga adoberia de Cal Granotes estan ubicats en un dels barris industrials més emblemàtics del país, el barri del Rec d’Igualada, considerat el conjunt arquitectònic industrial amb adoberies en actiu més important d’Europa. El Museu forma part del Leather Cluster Barcelona i és l’altaveu patrimonial de l’ofici de la pell, un ofici que a Igualada ha passat de generació en generació, des dels inicis fundacionals de la ciutat. A Cal Granotes, una adoberia del segle XVIII es viu l’experiència de l’ofici artesanal d’adobar. El Museu de la Pell està ubicat a l’equipament cultural de Cal Boyer, una fàbrica cotonera de finals del segle XIX, i s’hi explica la mecanització de la indústria de la pell, la diversitat dels seus usos, oficis, eines i tècniques, així com la seva significació cultural. Al llarg de la seva trajectòria, Cal Boyer i el Museu s’han consolidat com un espai que acull múltiples iniciatives i actes culturals amb la complicitat del teixit associatiu de la ciutat.">

El Museu està situat a l’antic Molí de la Vila, al costat de la Bassa, una surgència natural d’on antigament brollaven més de 12 milions de litres d’aigua diaris. L’aigua, degudament canalitzada, era aprofitada per 16 molins paperers, anomenats els Molins de la Costa. Gràcies a l’abundància d’aigua i al seu emplaçament geogràfic privilegiat, Capellades va ser durant els segles XVIII i XIX un dels centres paperers més importants d’Europa i el seus molins abastien el mercat espanyol, l’Amèrica del Sud i Filipines. Inaugurat l’any 1961, el Museu conserva una important col·lecció d’utillatge i maquinària originals, i de documents sobre el paper. A través de les diverses exposicions, es pot conèixer la història del paper i la seva relació amb la impremta. És també un museu viu on es continua elaborant, de forma continuada, paper fet a mà. El visitant pot veure directament la feina dels artesans que treballen fent paper i al taller té l’oportunitat de fer-ne amb les seves pròpies mans.">

La fàbrica de ciment Asland va ser fundada l’any 1901 per Eusebi Güell al paratge del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug, i va funcionar fins al 1975. L’arquitecte Rafael Guastavino va ser l’artífex del disseny del conjunt fabril, en el qual destaca l’ús d’estructures de ferro forjat i la construcció amb la tècnica de maó de pla, la volta catalana, combinada amb el ciment pòrtland. Actualment s’hi ubica el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). La fàbrica i el seu entorn estan declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. La visita al Museu permet entendre el procés de fabricació del ciment pòrtland i recórrer les restes visibles de l’impressionant conjunt industrial modernista de principis del segle XX. El casc groc de protecció que cal dur durant la visita o el joc infantil de descoberta «Els clinquerons i el tresor d’Asland», entre d’altres propostes, fan de la visita una experiència única per a tota la família.">

La Colònia Sedó d’Esparreguera, fundada el 1846, va ser la primera colònia industrial tèxtil de Catalunya i la més gran que es va construir al país. El Museu de la Colònia Sedó mostra la història d’aquest gran conjunt industrial, els espais que l’integren i el seu singular sistema hidràulic d’aprofitament energètic. El recorregut permet conèixer la història de la colònia a través d’una maqueta i entrar a l’interior d’una turbina hidràulica. Aquesta impressionant turbina va ser la més gran construïda a la seva època i proporcionava l’energia a les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica. La visita ens endinsa també en les galeries subterrànies per conèixer el sistema energètic d’aquest edifici industrial. Un itinerari exterior descobreix diversos elements que permeten reconstruir la vida social i el procés productiu d’una colònia industrial: els edificis de la filatura i del tissatge, la casa dels Sedó, el canal, el salt de Broquetes, els habitatges dels obrers, l’església, l’escola, l’aqüeducte i les xemeneies. El Museu de la Colònia Sedó és una de les seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).">

La Farga Palau de Ripoll va néixer com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir l’activitat durant quatre segles fins al 1978. A més de ser l’única farga de Catalunya que encara elaborava peces d’aram fins a la segona meitat del segle XX, la característica més singular de la Farga Palau són els seus dos martinets originals. El conjunt industrial s’organitza en dos espais. En el primer trobem la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separats de l’obrador, hi ha la roda hidràulica, la séquia i la bassa que servia per emmagatzemar l’aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar l’aire continuat que dona nom al mètode de la farga catalana. La visita a la Farga permet conèixer les instal·lacions i el funcionament d’aquest espai d’obtenció i producció originalment de ferro. L’equipament disposa d’un sistema d’accés que permet fer la visita de forma autònoma comprant l’entrada a la recepció del Museu Etnogràfic de Ripoll. La Farga Palau és una de les seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).">

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) és un museu dedicat a difondre el coneixement i el patrimoni científic, tècnic i industrial, fent atenció especial a la seva incidència social. Conserva els testimonis materials més importants de l’enginy tècnic de la humanitat, així com dels objectes més rellevants inventats o fabricats a Catalunya. La seu del MNACTEC està ubicada en un dels edificis més destacats del Modernisme industrial català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil de Terrassa, dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i construïda entre 1907 i 1908. La nau principal de l’antiga fàbrica acull les exposicions dedicades a la indústria tèxtil, el transport, l’evolució de la informàtica, la industrialització i l’energia. A la planta soterrani es poden visitar les carboneres, la xemeneia, les calderes i la màquina de vapor de l’antiga fàbrica, dos espais de descoberta adreçats al públic infantil i un espai que presenta propostes que vinculen les arts creatives amb la ciència i la tecnologia.">