L’espai físic on s’ubica l’actual seu del Terracotta Museu de la Bisbal ha estat, des de fa molts anys, un lloc dedicat a la fabricació de ceràmica. A principis de segle ja hi trobem instal·lada una terrisseria, denominada l’Àmfora, especialitzada a elaborar ceràmica per a ús domèstic.

L’any 1922, Salvador Fuster adquireix un solar de 5.467 m2 situat en el carrer indústria núm. 8 per a construir-hi una fàbrica dedicada a l’elaboració de ceràmica de revestiment. Ben aviat, l’èxit de la nova indústria esperonarà a ampliar-ne l’espai; l’any 1926, Fuster compra un solar contigu per a magatzem i embalatge, en el qual ja existia una edificació utilitzada anteriorment per “Nicolau i CIA”, també dedicada a la fabricació de ceràmica aplicada a la construcció. L’any 1928 es constitueix la Societat Terracotta-Fuster SA (amb l’arquitecte Pelayo Martínez com a un dels principals accionistes) per continuar amb la mateixa activitat però ara amb una orientació molt més industrial.

L’evolució arquitectònica de la fàbrica, que abraça des de l’edificació del nucli primitiu (abans de 1922) fins a la consolidació de la planta actual de l’edifici, passa per successives ampliacions i reestructuracions, fins a arribar a la darrera del 1970. Aquesta indústria, amb alts i baixos, amb moments molt reeixits i amb moments de decaïment, prosseguí amb la producció fins a l’any 1984, quan suspengué definitivament la seva activitat. L’any 1987 fou adquirida per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà per tal d’instal·lar-hi el Museu.