El museu està situat en l’antic magatzem de la sal o Real Alfolí, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1995 i que data del segle XVIII. Mostra com es treballava la sal al salí i la seva posterior manipulació fins a la comercialització.
El Museu de Gerri permet descobrir com es produeix la sal en un dels pocs salins d’interior de Catalunya. La visita consta de tres parts. A la primera part, s’explica la feina que es feia al magatzem: el tiratge, el pesatge, els tipus de sal i com es distribuïa. A la segona, el visitant coneixerà, a través de quatre audiovisuals i quatre maquetes, la feina que es feia al salí: des que l’aigua surt del brollador, la transformació de l’aigua en sal i l’emmagatzematge de la sal en l’època de producció. Finalment, a l’última part de la visita, un audiovisual explica des de quan es fa sal a Gerri i el per què es va abandonar, i es presenten els testimonis dels antics propietaris dels salins narrats en primera persona.
El Museu disposa també d’una agrobotiga amb productes de la comarca com ara la ratafia de Gerri, la sal del Roser, galetes de la Noguera Pallaresa o sabons naturals.
A Gerri es fa sal des del segle IX, tal com consta a les escriptures del Monestir en què apareixien com a propietat dels monjos les 11 hectàrees de terreny saliner i el brollador d’aigua salada. Durant el 2015 es va descobrir que a l’edat del bronze (fa més de 4.000 anys) ja es feia sal a Gerri, però aleshores l’obtenció de la sal es feia per ebullició de l’aigua salada en lloc de per evaporació, i els servia com a moneda de canvi.
La presència d’una explotació salinera a Gerri de la Sal es deu a la localització d’una font d’aigua salada en el seu terme municipal. Tradicionalment, la font salada ha estat el recurs natural entorn el qual ha girat, directament o indirectament, tota la vida econòmica de la població. De fet, l’emplaçament del monestir de Santa Maria de Gerri, que va ser el més important del Comtat del Pallars, sembla vincular-se justament a aquesta aigua salada. L’aigua del brollador, amb un contingut de clorur sòdic (Cl Na) en un elevat grau de concentració, ha fet rendible el desenvolupament d’una explotació per l’obtenció de sal comuna al llarg dels segles.
Consultar al web del Museu.
